Travessant el Pla de Beret s’arriba a Montgarri (1.645 m) que a causa del seu aïllament es despoblà totalment entre el 1.945 i el 1.955.

El santuari de Montgarri que es troba a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, data del segle XVI i resten alguns elements de l’edifici romànic, d’una sola nau, amb bones proporcions i coberta de fusta, la torre del campanar de forma octogonal es acabada en fletxa.

Al Museu Frederic Marès de Barcelona es conserva una creu de fusta policromada amb un crist clavat del segle XIII.

A poca distància de Salardú, enlairat més al N , a 1.280 m d’altitud, es troba el petit poble d’Unha (114 habitants), al peu de Pui d’Unha, dominant pel SE el riu Unhòla poc abans de la seva confluència amb el riu Garona. A la seva entrada venint de Salardú, hi trobem un dels edificis civils més interessants de la Val, Ço de Brastet, antiga casa senyorívola bastida el 1.580, fortificada, amb finestres i portal renaixentistes.

A la altre extrem del nucli hi ha l’església parroquial de Santa Eulàlia, edifici romànic (segle XII), de planta irregular i dimensions reduïdes és dividida en tres naus desiguals per pilars circulars que sostenen arcs formers de mig punt, d’on arrenquen les voltes de la coberta.

El campanar de forma octogonal i base quadrada data del 1.775 i la seva coberta té un peculiar acabament en forma de bulb, d’aire oriental.

Situado a 1.500 m y con una población permanente de 164 habitantes, es un núcleo urbano de nueva formación a partir de la creación de la estación de invierno Baqueira-Beret, provocando en el entorno de sus instalaciones un movimiento urbanístico de gran amplitud, con servicios, infraestructuras, apartamentos, hoteles, … y con unos flujos turísticos en determinadas épocas del año que pueden incrementar su población en 15.000-20.000 habitantes.

Desde su inauguración, el 6 de diciembre del año 1.964, Baqueira-Beret se ha convertido en una de las mejores estaciones del Pirineo, con 165 km esquiables, 111 pistas, 3 itinerarios, 7 Km de circuito de esquí nórdico, 1 Snowpark, 1 Stadium de slalom, 1 Ski Kronos, 1 Boardercross, 1 Funpark, Zona freeride, 36 remontes. Capacidad de transporte: 61.024 personas 660 cañones de producción de nieve, 15 máquinas para la preparación de las pistas

Cota máxima: 2.610m, cota mínima: 1.500 m. Desnivel: 1.110m.
Área esquiable: 2.273Ha.

Capital del municipi de Naut Aran, amb 597 habitants i a una altitud de 1.268 m., en una elevació rocosa a la dreta del riu Garona, i a on conflueix amb el riu Unhòla, que envolta el nucli de Salardú pel N i per l’E.

Donada la seva situació estratègica a l’entrada de la Vall pel port de la Bonaigua, donà lloc que des de l`època medieval la vila fos fortificada. A la part alta, on avui hi ha l’església, hi havia el castell de Salardú, la torre mestra devia ser l’actual campanar. Avui resten escasses restes de la fortificació prop de l’absis de l’església.

Es conserven en canvi alguns casals amb finestres del segle XVII. La Plaça Major centra el nucli antic i té una bonica font vuitcentista. Cal destacar, sobretot , l’església parroquial de Sant Andreu, situada a la part alta, presidint una bonica plaça tancada per un mur. Es un edifici de transició dels segles XII-XIII, la porta és romànica i té algunes finestres gòtiques. El campanar, un dels més sobresortints de la Val, és de planta octogonal, del segle XV i forma un cos a part de l’angle SW és molt esvelt i proveït de sageteres que li donen un caràcter defensiu.

El poble de Gessa (163 habitants) es troba a 1.232 m d’altitud, al peu de la muntanya de Corilha i vora el barranc de Corilha. Presideix el petit grup de cases l’església parroquial de Sant Pèir, edifici d’origen romànic molt reformat

A l’interior conserva elements romànics: una pica baptismal, un dau de pedra i un peu d’altar. L ‘imatge de Sant Pèir, en el centre del retaule de l’altar major, és una talla policromada del millor que es troba a la Val. També hi trobem una vitrina en la qual s’hi exposa una interessant col·lecció d’escultures de temes religiosos fetes en fusta de boix, realitzades per Francesc Pont.

El poble de Tredòs (170 habitants) es troba a 1.348 m d’altitud, a la dreta del riu Garona. Té tres esglésies romàniques, la capella de la Verge del Rosari, petita capella rectangular sense absis tocant al pont sobre el Garona, amb un petit campanari adossat al mur nord.

A l’interior ressaltar la pica beneitera del vestíbul, amb base àtica romana de marbre blanc molt ben treballada; l’església de Sant Esteve, es una petita capella de la primera meitat del segle XI a l’esquerra del riu amb un campanar barreja de torre i espadanya, amb una original pica beneitera.

El pueblo de Bagergue (102 habitantes) es el más elevado del Valle, situado en 1.419 m de altitud, en el sector más meridional del valle del Unhòla.

Por sus calles adoquinadas y ordenados, se puede ir paseando a visitar el museo particular «Eth Corrau», una muestra de 2.500 objetos que reflejan una cultura, unas tradiciones, un mundo laboral y artesano ancestrales.

A Bagergue destacamos la iglesia parroquial de San Félix, inicialmente románica, del siglo XIII, que tuvo transformaciones, se sustituyó el ábside semicircular original por un presbiterio cuadrado y se añadieron dos capillas, una sacristía y un campanario. En el interior de la nave encontramos un Cristo muy primario del periodo gótico de transición, que expresa mucho dolor en el rostro, con la cabeza coronada de espinas y el cuerpo flagelado. También encontramos una estela funeraria prerrománica de bastante importancia.

El poble d’Arties (400 habitants) es troba a 1.143 m d?altitud, a la confluència del riu Valarties amb el riu Garona, en un petit eixampla de la Val. Al final del poble la ribera de Valarties dominada pel tuc del Montardo (2.833 m) ens porta a la capçalera del riu Valarties on hi ha els estanys de Mar, Tòrt, de Rius, el de Restanca amb el seu refugi de muntanya al costat i altres menors.

En el nucli antic es destaca l’església parroquial de Sta. Maria d’Arties, construcció romànica del segle XI al XII, amb un campanar molt elegant obra dels darrers anys del segle XIII i primers del XIV, també té un campanar de cadireta romànic.

L’església té tres naus separades per pilars cilíndrics, que no tenen bases. Aquests pilars són coronats per un àbac quadrat i sense decorar dels que arranquen els arcs de mig punt que aguanten els murs. Sobresurt l’important nombre i qualitat de les seves pintures. Al N de la població, a la dreta del Garona i a l’altra banda de la carretera, hi ha l’església de Sant Joan d’Arties, edifici gòtic de finals del segle XIII, primers del XIV, amb campanar octogonal. Actualment es un equipament museístic, que acull exposicions itinerants.

El poble de Garòs (136 habitants) situat a 1.115 m d’altitud és el límit entre el Naut Aran i el Mig Aran. El poble s’enlaira una mica sobre la vall, a la dreta del Garona, entre els barrancs de Cal i de Salider.

L’església parroquial de Sant Julià, que centra el nucli antic es d’origen romànic, però fou reformada a fons en el segle XV. El campanar es del 1.619, i per les “seves dimensions” sembla una torre de defensa.